Quan la sortida de la crisi és insuficient

Esperança. Aquesta és la paraula que defineix millor el missatge que vol transmetre Joan Majó a través del seu llibre Després de tocar fons. Una idea atraient i necessària en aquests temps. La crisi econòmica espanyola i mundial, existent des del 2008, s’ha endut l’esperança i la il·lusió de milions i milions de persones. És per això que calen visions com les que plasma Majó al seu llibre. Però sense allunyar-se de la realitat.

Joan Majó i Cruzate va néixer a Mataró l’any 1939. És doctor en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, empresari i polític. Dins de la seva carrera política, va ser alcalde de Mataró després de les primeres eleccions municipals i va ser nomenat ministre d’Indústria i Energia amb Felipe González. Ha publicat, a més de Després de tocar fons (2010), els llibres No m’ho crec! (2009); Luz al final del túnel (2011); i El món que ve... ja el tenim aquí (2013).

L'autor del llibre, Joan Majó i Cruzate. Foto: COIIM.es

El llibre es divideix en tres grans blocs. El primer tracta les causes i els processos personals i institucionals de la crisi. El segon intenta explicar les tendències actuals de la societat per aprofitar els seus beneficis i evitar els seus perills. Per últim, el tercer bloc aglutina una sèrie de “reflexions sobre valors personals i sobre organització social”, tal i com diu el propi autor.

Abans d’analitzar el primer bloc, cal parar l’atenció al pròleg. Majó parteix de la suposició d’haver tocat fons. Una idea errònia, tal i com s’ha comprovat als anys posteriors. Només fent una ullada a alguns indicadors es pot demostrar: al gener de 2010 l’atur a Espanya era del 19%. En canvi, a l’abril de 2013 era del 26,3% i l’última dada és del novembre del 2015 amb un 21,4% (dades de l’Eurostat, darrera actualització: 13 de gener de 2016). Pel que fa al PIB per càpita a Espanya, al 2010 era de 23.200€, mentre que al 2013 era de 22.518€. No ha sigut fins al 2015, amb 23.300€, quan la xifra ha superat la del 2010 (dades de datosmacro.com). En conclusió, l’afirmació de l’autor era massa optimista, ja que la crisi s’ha agreujat al darrer lustre.

Passant a la primera part del llibre, Joan Majó realitza un gran treball reflexiu sobre què ha succeït, tant a nivell nacional com internacional, per haver arribat a una crisi econòmica d’enormes magnituds a nivell mundial. No obstant, seria molt enriquidor afegir la situació d’alguns dels països més desenvolupats, ja que tot es centra molt als Estats Units. És evident que, per fer un anàlisi de qualitat, cal centrar-se en el país nord-americà perquè és la localització de l’inici de la crisi amb la caiguda de Lehman Brothers al 2008 i tot el que va implicar. Tot i així, potser seria necessari fer una mirada des d’Europa (no només el cas espanyol) al començament de la recessió.

L’autor fa una gran distinció entre la crisi mundial i la crisi a Espanya. La primera l’anomena com “crisi financera”. La segona es tracta d’una “crisi de creixement exagerat, en una direcció equivocada i emprant uns instruments inadequats”; s’ha creat

“una bombolla immobiliariofinancera, que està en l’origen de la

“Després de tocar fons. Viure i crisi actual”. El fet de detallar quin tipus de crisi existeix

treballar tot sortint de la crisis” internacionalment, d’una banda, i nacionalment, per l’altra,

Autor: Joan Majó / MAGRANA és molt útil per comprendre-les i ser conscients de que són

EDICIONS necessàries mesures i accions diferents per tal de superar cadascuna d’elles.

La segona part del llibre conté una sèrie d’idees. Els camp de l’energia, les tecnologies de la comunicació i la salut són fonamentals a la societat humana. L’optimització i el progrés en aquests àmbits és vital per poder créixer i obtenir un millor benestar. L’estalvi, l’eficiència, la gestió ètica i l’avenç tecnològic són alguns dels aspectes a través dels quals es poden aconseguir. D’una manera aproximada, l’autor intenta transmetre aquests missatges.

Sempre és positiu intentar conscienciar dels límits als que estem arribant. Especialment en el camp de l’energia i del medi ambient, la situació comença a ser molt alarmant. Per això, insistir en aquests temes és elogiable. Però si no es fa una mirada més enllà, aquests problemes seguiran presents. Mirada que, per cert, falta a les pàgines del llibre. És totalment lícit implicar a tota la humanitat en la responsabilitat i la lluita per avançar i millorar en l’energia i protegir el nostre medi ambient. Dit això, és molt necessari assenyalar amb el dit a les grans multinacionals i a totes aquelles persones amb un gran poder (sigui polític o econòmic). Es troba a faltar en aquest bloc la identificació d’aquestes empreses d’abast internacional i de personatges que tenen, en molts casos, el monopoli o l’oligopoli de la gestió i distribució d’energia (petroli i gas, per exemple) i una enorme influència dins del comerç internacional. Tothom és responsable de la crisi? Sí. Tothom té el mateix grau de responsabilitat? Evidentment no. Per aquest motiu, cal dir amb valentia quins són els grans culpables de la crisi econòmica mundial. Paradoxalment, els que tenen més responsabilitat són els que menys estan patint els efectes de la recessió i els que més se n’han aprofitat.

La tercera part del llibre desenvolupa la idea avançada als anteriors blocs del canvi de model social i la importància d’aplicar polítiques de reconversió i de reforma estructural. Joan Majó torna a fer un gran exercici de reflexió. Aquest cop sí realitza una mirada que va més enllà, no es queda en la superfície, per tal de buscar solucions no només per sortir de la crisi, sinó per tractar d’evitar que torni a succeir una situació com aquesta en un futur.

El canvi del model social que proposa l’autor és raonable. És evident que ja hem superat la societat industrial. Les tendències ens porten a una etapa postindustrial en la qual el sector serveis (informació i atenció directa a les persones) serà el que més ocupació demandarà. Tal i com diu Majó, els sector agrari i l’industrial no desapareixeran, però els seus llocs de treball disminuiran. Per tant, l’evolució en tots els sentits de la noció de treball i les seves condicions demanen un esforç col·lectiu per adaptar-se.

Al final de la tercera part, l’exministre d’Indústria i Energia es centra en els valors necessaris sota el seu punt de vista per superar amb èxit la crisi i evitar la seva repetició. Aquest apartat és molt subjectiu, ja que cadascú té els seus. Malgrat tot, hi ha dos que són importants: els drets i obligacions i la responsabilitat i l’esforç. Dels segons ja s’ha parlat en l’anàlisi del segon bloc, ja que per molt que tots tenim la nostra part de responsabilitat, els qui tenen més poder són els que tenen el major percentatge i, per tant, se’ls ha de senyalar amb més determinació. Pel que fa als drets i obligacions, sí cal fer un incís. La consciència de complir amb les obligacions és fonamental per seguir gaudint dels drets que tenim com a persones integrants d’una societat.

L’educació com a eina indispensable per superar la crisi i evitar-la al futur és l’argument final de l’epíleg. És important educar-nos, tant adults com les noves generacions, entorn als canvis que s’estan produint per assegurar una adaptació natural a aquests. Sense cap mena de dubte, l’educació, els valors, la moralitat i l’ètica són essencials per no cometre els mateixos errors dels darrers anys i per aprendre de la lliçó d’una crisi que ens ha desbordat completament. I és que “el nostre problema principal rau en l’educació i l’educació és cosa de tots”.

#JoanMajó #crisi #crisieconòmica #Desprésdetocarfons #economia #sortirdelacrisi